Aquesta interrogant es desglossa en dues situacions diferents:
En primer lloc, hi ha moments en els quals uns certs riscos simplement no poden ser assegurats.
D’altra banda, en unes certes circumstàncies, com en emprendre activitats específiques, la llei exigeix la contractació d’una assegurança.
La decisió d’assegurar un bé sol dependre de la discreció personal, avaluant oportunament les diferents opcions per a fer front als riscos.
No obstant això, en emprendre determinades activitats o iniciar negocis, l’adquisició d’unes certes assegurances és obligatòria segons el que s’estableix per la legislació. Contractar un segur comporta la tranquil·litat de saber que els aspectes vitals estan protegits, disminuint considerablement les possibles conseqüències dels riscos.
És crucial tenir en compte que no n’hi ha prou amb obtenir un segur; també és fonamental reduir l’exposició als riscos mitjançant mesures de protecció addicionals, com a hàbits de vida saludables, conducció segura, manteniment adequat dels béns, entre altres.
Alguns exemples d’assegurances obligatòries inclouen:
- Assegurança de responsabilitat civil per a la conducció de vehicles de motor.
- Assegurança de responsabilitat civil del caçador.
- Assegurança de responsabilitat civil per a embarcacions recreatives o esportives.
- Assegurances per a garantir el compliment d’obligacions de pensions segons convenis col·lectius.
- Assegurances de vida o accidents estipulats en convenis col·lectius.
- Segur esportiu obligatori per a esportistes federats.
- Assegurança de responsabilitat civil per a tinença d’animals de races considerades potencialment perilloses.
- Assegurança obligatòria de viatgers per a transport públic col·lectiu, entre altres.
Quant al moment oportú per a assegurar alguna cosa, és important reconèixer que el risc ha d’existir prèviament. No és viable assegurar un esdeveniment una vegada que ha ocorregut, ja que perdríem la incertesa associada a la seva possible manifestació.
