Les assegurances de jubilació, també denominats com a plans de jubilació, es revelen com una variant d’assegurança de vida que comparteix el seu objectiu amb els plans de pensions: acumular fons per al període de jubilació. Totes dues modalitats no sols aborden la jubilació, sinó que també contemplen la cobertura d’altres eventualitats, procurant simultàniament obtenir rendiments pels estalvis dipositats. No obstant això, aquest vehicle d’estalvi presenta notables distincions en comparació amb un pla de pensions. Explorarem aquestes diferències a continuació.
Característiques de les Assegurances de Jubilació
Les assegurances o plans de jubilació són productes d’estalvi vitalici que abasten contingències relacionades amb la jubilació, defunció o incapacitat laboral. En contractar una assegurança de jubilació, el client ha de comprendre que està generant estalvis tant per a la seva jubilació com per a assegurar la seva estabilitat financera i la de la seva família. En situacions de defunció o invalidesa, l’assegurança o pla de jubilació opera com una assegurança de vida, abonant el capital assegurat als beneficiaris o hereus.
El seu funcionament és similar al d’un pla de pensions. El titular efectua aportacions periòdiques al llarg de la vida de l’assegurança de jubilació (modalitat de prima periòdica), encara que també pot realitzar una única aportació de capital a l’inici del contracte (modalitat de prima única). Aquestes aportacions generen una rendibilitat mínima anual, que pot o no estar garantida, juntament amb una rendibilitat variable vinculada a les inversions realitzades per l’entitat gestora.
No obstant això, és important destacar que, més enllà del seu funcionament, existeixen tres diferències fonamentals entre una assegurança de jubilació i un pla de pensions. Aquestes diferències se centren en el tractament fiscal, la disponibilitat dels estalvis i la seva rendibilitat.
Tractament Fiscal dels Plans o Assegurances de Jubilació
A diferència dels plans de pensions, les assegurances de jubilació no permeten desgravar les aportacions. En aquest cas, les aportacions tributen de manera similar a una assegurança de vida. En recuperar el capital, el titular només pagarà impostos pel rendiment generat per les seves aportacions, no per la totalitat de la suma rebuda, com ocorre amb els plans de pensions. En casos en els quals el prenedor i el beneficiari siguin la mateixa persona, la tributació es realitzarà en l’IRPF. En cas contrari, s’aplicarà el ISD (Impost de Successions i Donacions).
En recuperar el capital i els interessos, es pot optar per rebre’l íntegrament com a capital o de manera periòdica en forma de rendes. En el cas de triar rendes vitalícies, l’import subjecte a tributació es reduirà segons coeficients vinculats a l’edat del receptor.
Disponibilitat dels Estalvis
Les aportacions a una assegurança o pla de jubilació estan disponibles en qualsevol moment per al seu rescat, sempre que es compleixin les condicions establertes en el contracte. En contrast, els plans de pensions, excepte en casos excepcionals o contingències específiques, no permeten recuperar els diners fins al moment de la jubilació.
Rendibilitat de les Aportacions
L’última gran diferència entre un pla de pensions i una assegurança o pla de jubilació resideix en la seva rendibilitat. En el primer cas, el client pot triar el nivell de risc que desitja assumir, vinculat al seu perfil d’inversor i la rendibilitat potencial que persegueix. En una assegurança de jubilació, aquesta opció no existeix, i la rendibilitat tendeix a ser menor. No obstant això, aquest producte comporta un risc reduït per als estalvis del client.
