Assegurança de vida de risc: capital i beneficiaris

L'assegurança de vida de risc no és estalvi: és protecció. Paga un capital si et passa alguna cosa greu, perquè qui depèn de tu no passi estretors. Aquesta guia explica com es tria el capital, qui cobra, què significa la invalidesa a la pòlissa, què cal declarar i què fer quan arriba el moment d'usar-la.

1. Què és i què no és una assegurança de vida de risc

És un contracte pel qual l'asseguradora paga un capital als beneficiaris si es produeix el fet cobert, normalment la mort de l'assegurat i, segons la pòlissa, també una invalidesa. Si no passa res durant la vigència, no hi ha devolució: la prima paga la protecció, no genera un estalvi. Això la distingeix dels productes d'estalvi o de jubilació, que són una altra cosa.

Pot ser anual renovable o de durada determinada, i el capital pot ser constant o decreixent (per exemple, per acompanyar un préstec). Cada variant té implicacions en la prima i en el que cobra la família; mira-ho a les condicions particulars.

2. Com es tria el capital

No hi ha una xifra universal. Es calcula pensant en què hauria de poder cobrir la teva família si tu faltessis, i durant quant de temps. Un punt de partida raonable és sumar:

Revisa'l si canvia alguna cosa: una hipoteca nova, un fill, una separació o un canvi d'ingressos.

3. Beneficiaris: qui cobra i com s'indica

El beneficiari és qui cobra el capital. Pot designar-se per nom i cognoms o per relació (per exemple, cònjuge o fills). La designació mana: si no la tens al dia, el capital pot acabar en mans que no volies, o complicar-se el cobrament. Revisa-la quan canvia la teva situació familiar.

En una assegurança lligada a una hipoteca, sovint el beneficiari és l'entitat que va concedir el préstec: el capital cancel·la el deute i la família no rep efectiu. Pregunta qui figura com a beneficiari abans de donar la pòlissa per vàlida.

Sobre fiscalitat, només una indicació general: l'Agència Tributària indica que l'Impost sobre Successions i Donacions grava les quantitats que cobren els beneficiaris d'assegurances sobre la vida quan el contractant és una persona diferent del beneficiari, i que en aquests casos és el beneficiari qui ha de presentar la declaració, amb un termini general de sis mesos des de la mort. L'administració competent, la normativa aplicable i les reduccions depenen de cada cas: consulta l'Agència Tributària de Catalunya o un assessor fiscal.

4. Invalidesa: la definició és el que compta

Moltes pòlisses afegeixen cobertura d'invalidesa a la de mort, però el nom no ho diu tot. Les definicions habituals són invalidesa absoluta i permanent, invalidesa permanent total per a la professió habitual, i gran invalidesa, i poden variar d'una pòlissa a una altra. Mira:

5. Qüestionari de salut: què declarar i per què importa

Abans de contractar, l'asseguradora t'envia un qüestionari. L'article 10 de la Llei 50/1980 de Contracte d'Assegurança obliga a declarar les circumstàncies que coneguis i que puguin influir en la valoració del risc, d'acord amb el qüestionari. No hi ha deure de declarar el que el qüestionari no pregunta. Si hi ha una inexactitud, l'asseguradora pot rescindir el contracte en el termini d'un mes des que la coneix.

Per a les assegurances de vida, el mateix article preveu que qui hagi superat un càncer no ha de declarar-lo si han passat cinc anys des del final del tractament radical sense recaiguda, i l'asseguradora no pot tenir-ho en compte. Comprova el text consolidat vigent abans d'aplicar-ho al teu cas.

Consells pràctics: respon tu mateix, amb calma, i amb el teu historial al davant. Guarda còpia del qüestionari signat. Si dubtes si una dada és rellevant, declara-la o pregunta abans de signar. És molt pitjor descobrir el problema quan la família ha de cobrar. Les conseqüències d'una declaració incorrecta depenen de cada cas i de la pòlissa.

6. Exclusions habituals i errors a evitar

Les exclusions les fixa la pòlissa. Sovint hi ha limitacions per activitats o esports de risc, conducció sota efectes d'alcohol o drogues, guerra o actes delictius de l'assegurat, i períodes de carència en algunes cobertures. Llegeix les clàusules limitatives: la Llei 50/1980 exigeix que es destaquin i s'acceptin per escrit.

7. Què fer quan arriba el moment d'usar-la

Si la persona assegurada ha mort, els beneficiaris han de comunicar-ho a la companyia: la Llei 50/1980 (art. 16) fixa set dies per comunicar un sinistre un cop es coneix, tret que la pòlissa en doni més. Tingues a punt el certificat de defunció, el DNI del beneficiari i la pòlissa, i el que la companyia demani.

Si no saps si la persona difunta tenia contractada alguna assegurança de vida, pots demanar el Certificat de Contractes d'Assegurances amb cobertura de mort al Ministeri de Justícia. Segons el Ministeri, la sol·licitud no es pot presentar fins que hagin passat 15 dies hàbils des de la mort. Es pot fer en línia amb Cl@ve (si la mort és posterior al 2 d'abril de 2009) o presencialment o per correu amb el formulari 790. Normalment està disponible en 24 hores, tot i que pot trigar uns 3 dies hàbils; l'Administració té un màxim de 7 dies hàbils, i es pot baixar durant 90 dies naturals.

Un cop declarat el sinistre, la companyia ha de pagar el que correspongui després de les investigacions necessàries i, en tot cas, l'import mínim que pugui deure dins dels quaranta dies següents a la recepció de la declaració (art. 18). Si la companyia no respon o rebutja el pagament i no hi estàs d'acord, el primer pas és una queixa al servei d'atenció al client o al defensor del client. Si passa un mes sense resposta, o no et convenç, pots anar al Servei de Reclamacions de la DGSFP.

8. Quan convé comptar amb una corredoria

Una corredoria es nota quan hi ha un problema, i una assegurança de vida es nota quan hi ha una pèrdua. Invertis no és de cap asseguradora i no cobra res al client: la remuneració és una comissió que paga la companyia i va inclosa a la prima. Això permet parlar de les teves necessitats abans de parlar de cap producte.

Hi ajudem a triar el capital, a revisar què diu la definició d'invalidesa, a omplir el qüestionari amb calma i a deixar els beneficiaris ben designats. I si hi ha un sinistre, el seguiment és manual i personal: ens assegurem que s'obri, que es demani la documentació correcta i que no quedi aturat. No prometem resultats, perquè decideix la companyia segons el contracte, però no et deixem sol.

Aquesta guia és informació general i no és assessorament legal, fiscal ni mèdic. El que mana és la teva pòlissa.

Preguntes freqüents

Quant capital hauria de contractar?

No hi ha una xifra universal. Es calcula a partir dels deutes pendents, les despeses que s'haurien de cobrir i els anys que vulguis garantir, menys l'estalvi o altres cobertures que ja tinguis. És una decisió personal que convé revisar si canvia la teva situació.

Puc canviar els beneficiaris?

Normalment sí, segons el que digui la pòlissa i, en cas d'assegurances lligades a un préstec, segons les condicions del contracte. Convé fer-ho per escrit a la companyia i guardar el justificant.

Què passa si em deixo una malaltia al qüestionari?

Depèn del cas i de la pòlissa. La Llei 50/1980 (art. 10) obliga a declarar el que es pregunta i permet a l'asseguradora rescindir en un mes des que coneix la inexactitud. Les conseqüències concretes les valora cada companyia i, si cal, un tribunal.

Com sé si algú que ha mort tenia una assegurança de vida?

Pots sol·licitar el Certificat de Contractes d'Assegurances amb cobertura de mort al Ministeri de Justícia. La sol·licitud no es pot fer fins que han passat 15 dies hàbils des de la mort.

L'assegurança de vida tributa?

Pot tributar, depenent de qui sigui el contractant, el beneficiari i la residència. Quan el contractant és diferent del beneficiari, l'Agència Tributària indica que s'aplica l'Impost sobre Successions i Donacions, amb un termini general de sis mesos. Consulta-ho per al teu cas.

Què faig si la companyia rebutja el pagament?

Demana la resposta per escrit i reclama al servei d'atenció al client o al defensor del client. Si passa un mes sense resposta o no t'hi convenç, pots presentar una queixa al Servei de Reclamacions de la DGSFP.