Decessos: pujada de prima i excés de capital

La prima d'una assegurança de decessos pot pujar per l'edat de l'assegurat, per l'actualització del cost del servei funerari o segons el tipus de prima que tinguis. L'excés de capital és la diferència entre la suma assegurada i el que va costar el servei: segons l'article 106 bis de la Llei 50/1980, correspon al prenedor o, si no n'hi ha, als hereus. En tots dos casos, el primer pas és demanar per escrit el càlcul i els motius.

1. Com funcionen la prima i la suma assegurada en un decessos

En un decessos, l'asseguradora es compromet a prestar els serveis funeraris pactats a la pòlissa quan mor l'assegurat, dins dels límits de la llei i del contracte (art. 106 bis de la Llei 50/1980). La suma assegurada és l'import de referència d'aquests serveis. Quan la pòlissa preveu una revalorització automàtica del capital, la prima pot pujar perquè la suma continuï sent suficient per cobrir el cost del servei quan arribi el moment; comprova a la teva pòlissa si ho has pactat.

El tipus de prima i la manera d'actualitzar la suma els decideix cada pòlissa. Abans de reclamar, localitza les condicions generals i particulars, la darrera carta de pujada i qualsevol document informatiu que et lliuressin en contractar.

2. Per què puja la prima del decessos

La memòria de 2024 del Servei de Reclamacions de la DGSFP dona dues explicacions que apareixen a les reclamacions: l'increment del risc per l'edat de l'assegurat i l'actualització del cost dels serveis funeraris. L'augment de prima va ser el segon motiu de reclamació en decessos: 53 de les 237 reclamacions resoltes, el 22,36%.

L'article 94.1 de la Llei 20/2015 diu que les tarifes de primes s'han de fonamentar en bases tècniques i en informació estadística, i que han de ser suficients, segons hipòtesis actuarials raonables, perquè l'entitat pugui satisfer el conjunt de les obligacions dels contractes d'assegurança. Això explica que existeixin pujades per edat o per actualització, però no vol dir que qualsevol pujada sigui correcta: pots demanar com s'ha calculat i comprovar que la teva pòlissa preveu aquesta manera d'actualitzar.

3. Què pots fer si et puja la prima

L'article 22 de la Llei 50/1980 diu que l'asseguradora ha de notificar al prenedor qualsevol modificació del contracte almenys dos mesos abans de la fi del període en curs, i que el prenedor pot oposar-se a la pròrroga amb una notificació escrita almenys un mes abans. Aquestes regles tenen excepcions quan entren en conflicte amb la normativa de les assegurances de vida: comprova què passa amb la teva pòlissa.

La llei no diu què passa si no acceptes la pujada: depèn de la pòlissa i, si hi ha discrepància, dels tribunals. El que sí diu és que, en un decessos, l'oposició a la pròrroga només la pot exercir el prenedor (art. 106 bis.5): l'asseguradora no s'hi pot oposar. Abans de decidir, demana per escrit a l'asseguradora què passaria amb la suma assegurada i amb el cost del servei si no acceptes la modificació.

Abans de donar de baixa una pòlissa antiga, valora quant has pagat ja i què perdries. Si en contractes una de nova, l'asseguradora pot demanar-te informació de salut i aplicar carències o exclusions, segons la pòlissa: no cancel·lis l'actual fins que tinguis confirmació per escrit de la nova.

4. Què és l'excés de capital i qui hi té dret

L'article 106 bis de la Llei 50/1980 diu que, si la suma assegurada supera el cost del servei prestat, la diferència correspon al prenedor de l'assegurança o, si no n'hi ha, als hereus. La memòria de la DGSFP parla d'«excés de suma assegurada», que és el mateix concepte.

El mateix article preveu que, si l'asseguradora no pot prestar el servei per causes alienes a la seva voluntat o per força major, o si el servei es fa per mitjans diferents dels que ofereix l'asseguradora, ha de pagar la suma assegurada als hereus. No respon de la qualitat dels serveis prestats per altres mitjans.

L'article preveu també que, si hi ha concurrència d'assegurances de decessos en una mateixa asseguradora, aquesta ha de tornar, a petició del prenedor, les primes pagades de la pòlissa que hagi decidit anul·lar des que es va produir la concurrència (art. 106 bis.3); i que, si la concurrència és en més d'una asseguradora i una no ha pogut prestar el servei funerari en els termes del contracte, ha de pagar la suma assegurada als hereus (art. 106 bis.4). Què compta com a cost del servei i quines despeses s'hi inclouen ho determina la pòlissa i el càlcul de l'asseguradora: no es pot generalitzar.

5. Com es reclama l'excés de capital: què demanar per escrit

No hi ha un tràmit únic. Reclama per escrit a l'asseguradora, com a prenedor o, si no n'hi ha, com a hereu, i aporta la pòlissa, el certificat de defunció i la factura o el detall del servei. L'asseguradora et pot demanar altres documents: guarda còpia de tot el que enviïs.

Demana per escrit el cost del servei prestat, desglossat; la suma assegurada aplicable a la data de la defunció; com s'ha calculat la diferència; a qui es farà l'ingrés i en quin termini. Si no hi estàs d'acord amb la quantificació, digues-ho per escrit i demana'n els fonaments.

Segons la memòria de la DGSFP de 2024, la disconformitat amb la devolució de l'excés de suma assegurada va ser el primer motiu de reclamació en decessos: 62 de les 237 reclamacions resoltes (26,16%). L'informe explica que es refereixen a la quantificació de l'excés sobre el cost del servei prestat i, en alguns casos, a serveis inclosos a la pòlissa que no es van prestar.

6. Si l'asseguradora no respon o no hi estàs d'acord

El primer pas formal és una queixa al servei d'atenció al client o al defensor del client de l'asseguradora, per un mitjà que en deixi constància. Si l'entitat ho denega o no respon, pots anar al Servei de Reclamacions de la DGSFP. Han d'haver passat un mes des de la queixa sense resposta, o bé has d'aportar la resposta de l'entitat si te l'ha denegada (art. 30.3.a de la Llei 44/2002, reformada per la Llei 10/2025); és el mateix termini per a tothom.

L'informe final de la DGSFP no és vinculant. Tot i això, el 2024, de les 237 reclamacions de decessos resoltes, 131 (55,27%) van ser favorables al reclamant, 19 d'elles perquè l'entitat es va avenir a la reclamació. És una dada global, no una previsió del teu cas.

Pots anar als jutjats en qualsevol moment. L'article 23 de la Llei 50/1980 fixa dos anys per a les accions en assegurances de danys i cinc en les de persones; en quin grup encaixa la teva reclamació, i quan comença a comptar el termini, ho ha de valorar un advocat.

7. Què fa una corredoria davant d'una pujada de prima o d'un excés de capital

Invertis Capital és una corredoria independent: no és de cap asseguradora i no cobra diners dels clients ni gestiona les primes, que cobra l'asseguradora. Pot revisar amb tu la pòlissa de decessos (tipus de prima, suma assegurada, com s'actualitza, condicions per canviar o donar-la de baixa) i entendre per què ha pujat la prima.

Quan arriba el moment, t'acompanya: ajuda a reunir la documentació, parla amb l'asseguradora per demanar el càlcul de l'excés i, si cal, redacta la reclamació per escrit. No promet resultats: decideix l'asseguradora segons el contracte i, si hi ha discrepància, els tribunals. Aquesta guia és informació general i no substitueix assessorament legal. Per telèfon, una persona de referència pot orientar-te.

Preguntes freqüents

Per què m'ha pujat la prima del decessos?

Segons la DGSFP, les pujades que arriben a les reclamacions s'expliquen sobretot per l'edat de l'assegurat i per l'actualització del cost dels serveis funeraris. Depèn del tipus de prima i de com s'actualitza la suma a la teva pòlissa: demana per escrit el motiu i el càlcul.

Què és l'excés de capital del decessos i qui el cobra?

És la diferència entre la suma assegurada i el cost del servei prestat. Segons l'article 106 bis de la Llei 50/1980, correspon al prenedor o, si no n'hi ha, als hereus. L'asseguradora ha de poder explicar com ha calculat el cost del servei.

Puc rebutjar la pujada de prima del decessos?

L'article 22 de la Llei 50/1980 obliga l'asseguradora a notificar les modificacions amb dos mesos d'antelació, i el prenedor pot oposar-se a la pròrroga amb un mes. Què passa si no acceptes la pujada depèn de la pòlissa; en un decessos, només el prenedor pot oposar-se a la pròrroga (art. 106 bis.5). Consulta-ho per escrit abans de decidir.

Com reclamo la devolució de l'excés del decessos?

Per escrit a l'asseguradora, amb la pòlissa, el certificat de defunció i la factura o detall del servei. Demana el cost del servei desglossat, la suma assegurada aplicable i com s'ha calculat la diferència. Si no et responen o no hi estàs d'acord, queixa al servei d'atenció al client i, després, DGSFP.

Què passa si la família va fer el funeral amb una altra funerària?

Segons l'article 106 bis, si el servei es fa per mitjans diferents dels que ofereix l'asseguradora, aquesta ha de pagar la suma assegurada als hereus, i no respon de la qualitat del servei prestat per altres mitjans. Revisa-ho amb la pòlissa i reclama per escrit.