Corredor, agent o banc: quines diferències hi ha

Contractar una assegurança sembla el mateix a tot arreu, però no ho és. Segons qui te la ven, canvia de qui depèn, quina oferta veus, com cobra i amb qui parles el dia que hi ha un sinistre. La llei distingeix entre asseguradores, agents, operadors de banca-assegurances i corredors. Aquesta guia explica què és cadascú, què exigeix la normativa i quines preguntes convé fer abans de signar.

1. Qui pot vendre't una assegurança: el mapa legal

El Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, regula la distribució d'assegurances a Espanya i incorpora la Directiva (UE) 2016/97. Considera distribuïdors les entitats asseguradores i els mediadors, i classifica els mediadors en agents d'assegurances i corredors d'assegurances. Els bancs que venen assegurances ho fan, en general, com a operadors de banca-assegurances, una modalitat d'agent.

Distribuir no és només vendre. Inclou assessorar, proposar, fer el treball previ a la contractació, formalitzar el contracte i ajudar a gestionar-lo, també en cas de sinistre (Directiva, art. 2).

Abans de contractar, qualsevol intermediari ha de dir-te qui és, si t'assessora, quines vies de queixa tens i si representa el client o actua en nom i per compte de l'asseguradora (art. 18). Aquesta darrera pregunta és la que millor retrata cada model.

2. L'asseguradora directa i l'agent

Si contractes directament amb l'asseguradora, el contracte és amb la companyia i només veus la seva oferta. L'asseguradora pot distribuir els productes amb el seu propi personal: els contractes que promouen els seus empleats es consideren celebrats per l'asseguradora (RDL 3/2020, art. 138). És una via vàlida si ja saps què necessites i vols una sola proposta; la comparació, en aquest cas, la fas tu.

L'agent actua amb un contracte d'agència, que ha de ser mercantil, per escrit i retribuït (art. 141). L'agent exclusiu té el contracte amb una sola asseguradora; l'agent vinculat, amb diverses. La normativa preveu que, amb autorització de l'asseguradora principal, un agent exclusiu pugui mediar també per a una segona. En tots dos casos, la seva oferta és la de les companyies amb què treballa.

L'agent s'ha d'identificar: la publicitat i la documentació han d'incloure l'expressió «agent d'assegurances exclusiu» o «vinculat», el nom de l'asseguradora i el número d'inscripció al registre (art. 144). Els imports que el client paga a l'agent es consideren pagats a l'asseguradora (art. 142), i la seva responsabilitat civil recau en l'asseguradora (art. 143).

3. El banc: l'operador de banca-assegurances

Els bancs i altres entitats de crèdit que distribueixen assegurances a través de les seves xarxes ho fan com a operadors de banca-assegurances, exclusius o vinculats, amb requisits propis (art. 152). A diferència de l'agent, la seva responsabilitat civil no s'atribueix a l'asseguradora: han de tenir una assegurança de responsabilitat civil pròpia, amb imports mínims de 1.564.610 i 2.315.610 euros, actualitzats amb efectes des del 9 d'octubre de 2024 per la DGSFP.

Quan l'assegurança va lligada a un producte financer, com un préstec hipotecari, el Banc d'Espanya explica què diu la Llei 5/2019. L'entitat pot exigir determinades assegurances, com la que garanteix el préstec o la de danys de l'habitatge hipotecat, però ha d'acceptar pòlisses equivalents d'altres proveïdors, tant en la signatura com a cada renovació, sense cobrar per revisar-les i sense empitjorar les condicions del préstec. També pot oferir una bonificació del tipus d'interès si contractes una assegurança amb una companyia designada: convé pesar el cost de l'assegurança i la relació que tindràs amb l'entitat.

La Directiva regula també les vendes creuades (art. 24). Si l'assegurança s'ofereix juntament amb un altre producte o servei, s'ha d'informar si els components es poden comprar per separat i desglossar-ne els costos.

4. El corredor d'assegurances

El corredor és un mediador que ofereix assessorament independent, basat en una anàlisi objectiva i personalitzada, a qui vol cobrir un risc. La Directiva (art. 20) precisa que, quan s'assessora, cal identificar les exigències i necessitats del client i explicar per què un producte concret les cobreix millor, sobre la base d'un nombre suficient de contractes oferts al mercat. El corredor no pot ser alhora agent ni operador de banca-assegurances.

La normativa li exigeix informar sobre les condicions del contracte, assessorar sobre les cobertures més adequades i prestar assistència i assessorament en cas de sinistre. Es remunera amb comissions que paga l'asseguradora i van incloses a la prima, i pot pactar per escrit honoraris professionals amb el client. Ha de fer constar de manera destacada els vincles significatius amb asseguradores i ha de tenir un servei d'atenció a la clientela o un defensor.

També té requisits de solvència. Ha de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional, de 1.564.610 euros per sinistre i 2.315.610 euros per al conjunt dels sinistres d'un any, i acreditar una capacitat financera del 4 % de les primes anuals percebudes, amb un mínim de 23.480 euros (art. 157). Són els imports vigents des del 9 d'octubre de 2024. Un matís: la prima pagada a un corredor no es considera pagada a l'asseguradora fins que el corredor lliura el rebut de la companyia.

5. Comparativa i què passa quan hi ha un sinistre

La diferència es nota quan les coses van malament. Amb un agent o un operador de banca-assegurances, el Servei de Reclamacions de la DGSFP indica que la queixa o reclamació s'ha de presentar contra l'entitat asseguradora per a la qual van mediar. Amb un corredor, la queixa va al propi corredor, que ha de tenir servei d'atenció a la clientela i t'ha de prestar assistència en el sinistre.

En tots els casos, el primer pas és la queixa al servei d'atenció al client o al defensor de l'entitat. Si te l'han rebutjada o ha passat un mes sense resposta (dos mesos si no ets consumidor), pots acudir al Servei de Reclamacions de la DGSFP. Invertis és una corredoria: no és de cap asseguradora, no et cobra res a part de la prima (la comissió la paga la companyia i va inclosa a la prima) i fa un seguiment manual i personal de tots els sinistres.

6. Com triar: preguntes abans de signar

Siguis amb un agent, un banc o un corredor, aquestes preguntes serveixen sempre. Demana les respostes per escrit.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre un agent i un corredor d'assegurances?

L'agent actua amb un contracte d'agència amb una o diverses asseguradores i la seva oferta és la d'aquestes companyies. El corredor no depèn de cap asseguradora i ofereix assessorament independent basat en una anàlisi objectiva i personalitzada. Són figures incompatibles: un agent no pot actuar com a corredor en els contractes en què ha intervingut com a agent.

El banc em pot obligar a contractar la seva assegurança amb la hipoteca?

Segons el Banc d'Espanya, l'entitat pot exigir determinades assegurances, però ha d'acceptar pòlisses equivalents d'altres proveïdors, sense cobrar per revisar-les i sense empitjorar les condicions del préstec. Una cosa diferent és la bonificació del tipus d'interès lligada a una assegurança concreta: és opcional, i convé valorar-ne el cost.

Com sé si algú pot mediar en assegurances?

Cal que estigui inscrit al registre administratiu de distribuïdors d'assegurances abans de començar l'activitat. Els agents han de mostrar el número d'inscripció i els corredors han de fer constar que són inscrits. Pots preguntar-ho abans de signar i demanar el número d'inscripció.

On puc reclamar si hi ha un problema?

Primer, al servei d'atenció al client o al defensor de l'entitat, deixant-ne constància. Si te l'han rebutjada o ha passat un mes sense resposta, pots acudir al Servei de Reclamacions de la DGSFP. Si el mediador és un agent o un operador de banca-assegurances, la queixa es presenta contra l'asseguradora per a la qual va mediar.